En Joan s’eixuga un regalim de suor que s’escola pel front. S’asseu
al pedestal de les velles columnes mentre els colors rogencs i trencats del cel
anuncien la vesprada. Ressegueix amb la mirada l’indret. Veu un castell amb els
merlets i les torres de defensa, les lluites dels cavallers per una penyora d’una donzella de llarga cabellera.
Acluca els ulls, imagina un monestir amb les campanes al vol, frares que
passegen i mediten per un silenciós claustre, el silenci del l’escriptorium, l’activitat
intel·lectual de la biblioteca. Però la remor del vent el torna a la realitat,
quatre parets i unes quantes pedres que amaguen el seu passat.