En Joan s’eixuga un regalim de suor que s’escola pel front. S’asseu
al pedestal de les velles columnes mentre els colors rogencs i trencats del cel
anuncien la vesprada. Ressegueix amb la mirada l’indret. Veu un castell amb els
merlets i les torres de defensa, les lluites dels cavallers per una penyora d’una donzella de llarga cabellera.
Acluca els ulls, imagina un monestir amb les campanes al vol, frares que
passegen i mediten per un silenciós claustre, el silenci del l’escriptorium, l’activitat
intel·lectual de la biblioteca. Però la remor del vent el torna a la realitat,
quatre parets i unes quantes pedres que amaguen el seu passat.
Amb una construcció així al davant és tan fàcil recrear la història que allà s'hi va viure... en podríem escriure rius de tinta.
ResponEliminaMoltes gràcies
EliminaM'agrada la idea d'aclucar els ulls i imaginar com eren les coses abans! Bon relat!
ResponEliminaMolt bon començament pels relats conjunts! molt bon relat i molt ben escrit!
ResponEliminaFelicitats, un relat amb una bona passejada pel passat.
ResponEliminaMoltes gràcies
ResponElimina