Em fa basarda
aquest retrat. La vanitat de la model que tinc davant està enemistada amb els pinzells
que la retraten. Estic cansat de retratar. Estic cansat de pintar segons les
normes i de no deixar anar la imaginació. De no expressar allò que realment
sento davant aquesta figura. Vull formar part dels colors, les textures, la lluminositat,
descriure virtuts, defectes. Però retratar aquesta vanitosa no reconforta la
meva ànima. I estic assedegat, assedegat per no pintar somnis. Espero que en un
futur proper, els pintors es desliurin d’aquestes cadenes. Tal com ara
projectem ombres sobre parets i comencen a projectar colors mitjançant prismes.
Podrem projectar rostres i per fi deixaren damunt les teles blanques plasmat el
verdader art dels nostres sentiments. Però bé, torno a la feina i pinto aquesta vanitosa.
M'agrada, s'ha de saber trencar les normes que encadenen la llibertat d'expressió.
ResponEliminame fan llàstima les persones que són conscients d'un esclavatge, d'unes normes estalertes que no poden trencar.
ResponEliminaBona pregunta es fan alguns artistes quan han de fer una feina desagradable: Què pinto aquí?
ResponEliminaMai millor dit, quan és una al·legoria a la pintura, o a l'art, o a ambdues coses alhora?
ResponEliminad.
bon relat!
ResponEliminasi és tant vanitosa jo la pintaria exageradament sexy....que quan ella mateixa es vegi tal com ella voldria ser i no és.
ResponEliminaEl pintor que li donin paga doble per el que ha d'aguantar.