Em fa basarda aquest retrat. La vanitat de
la model que tinc davant està enemistada amb els pinzells que la retraten.
Estic cansat de retratar. Estic cansat de pintar segons les normes i de no
deixar anar la imaginació. De no expressar allò que realment sento davant
aquesta figura. Vull formar part dels colors, les textures, la lluminositat,
descriure virtuts, defectes. Però retratar aquesta vanitosa no em reconforta l’ànima.
I estic assedegat, assedegat per no pintar somnis. Espero que en un futur proper,
els pintors es deslliurin d’aquestes cadenes. Tal com ara projectem ombres
sobre parets i comencen a projectar colors mitjançant prismes. Espero que algun
inventor creï una maquina per poder plasmar retrats i nosaltres els pintors oblidar-los. Aleshores per fi deixaren damunt les teles blanques el
verdader art dels nostres sentiments. Però bé, torno a la feina i pinto aquesta
vanitosa.
M'agrada aquesta introducció de l'element de la càmera fotogràfica, un futurible en la ment del pintor.
ResponEliminaTrobo molt interessant i ben descrita la reflexió del pintor. De vegades cal retratar moltes vanitoses per sobreviure. Segur que a la llarga el pintor podrà viure l'art d'una altra manera més lliure. Jo de moment només puc escriure per amor a l'art, no crec que pogués fer-ho d'una altra manera. Molt bon relat, Salva!!
ResponEliminam'agrada aquesta versió!
ResponElimina