Plovia,
les gotes d’aigua relliscaven pels vidres de la finestra. Les mirava una a una.
Sense gaire atenció. Contemplava com allà fora, la gent es protegia d’una pluja
persistent. Mentre sostenia amb les mans la notificació amb la qual
m’acomiadaven de la feina. Poca vergonyes! Després de vint anys al seu servei, amb
un simple correu electrònic, aquell matí m’ho havien comunicat. No havien
tingut la valentia de dir-m’ho a la cara. Vaig dirigir-me al departament de
personal. Vaig recollir la liquidació i els papers per tramitar l’atur. Vaig
marxar amb la sensació que allà deixava enterrada una part de la vida. Ja
tindria temps per demostrar la ràbia, la impotència i la indignació d’aquells
moments.
Al
carrer seguia plovent i encara que no era molt agradable vaig començar a
caminar cap a casa. No va ser una decisió encertada en un dia plujós. Uns
passos més endavant un desguàs d’una terrassa, que començava a rajar a dojo,
amb la particularitat que en aquell moment jo passava per allà sota. Un diluvi
universal, va deixar-me amarat d’aigua com un peix. Vaig assecar-me de la
millor manera possible i després d’una petita dubitació vaig dirigir-me cap a
l’estació més propera del metro. Com que les desgràcies mai venen soles, a causa de l’aigua acumulada dins
les butxaques, les targetes, tant com la que donava dret a viatjar, com la de
crèdit no funcionaven. Adés que no portava efectiu per comprar un bitllet, vaig
mirar a la dreta i a l’esquerra i amb un àgil salt vaig superar les tanques
d’entrada. Mai havia estat un bon atleta i així ho vaig demostrar. Un peu va
ensopegar amb la barra giratòria, vaig caure de morros al terra, alhora que
m’estripava els pantalons.
A l’aixecar-me vaig sentir que algú em
cridava:
-Vostè
, si vostè! El bitllet si us plau?
Vaig
obrir els ulls com taronges.
-Senyor
inspector no tinc bitllet, és una llarga historia. Vaig contestar.
- Deixeu-vos
de romanços! El bitllet! Sí us plau!
-Miri,
ja li he dit que no en tinc.
-
Insisteixo el bitllet si us plau!
Jo
allà palplantat. L’inspector m’explicà que no portar bitllet era una falta
greu, penada amb cent euros de multa.
-Però
ja li he dit que no en duc. A més a més ni duc diners i les targetes no m’han
funcionat abans de voler-lo comprar!
Ell va
insistir que hi havia dues solucions. O
em feia fora del metro o pagava la multa. Gira que tomba, que si són naps, que
si són cols, la discussió pujava de to. La gent ens envoltava i començava
a dir la seva:
-
Que pagui d’una vegada!
- Quin
abús de poder!
-
Sempre atureu els indefensos!
-Quin
penques! Traieu-lo fora del metro!
-
Fora, fora ,espavilat
-Així va el país!
Jo
seguia amb els meus tretze. Amb el xivarri i l’enrenou l’entrada de l’estació
semblava un colador. Mitja estació està pendent perquè jo no duia bitllet
mentre, l’altre meitat feia l’orni perquè tampoc en portava. Tanta expectació i
tanta cridòria es va crear, que l’inspector va afluixar. De l’expenedora de
bitllets que duia a les mans, va extreure un bitllet i me’l atansà.
-Que
sigui l’última vegada que viatgi sense bitllet. Au, marxi.
No
vaig dir res i vaig baixar les escales. A l’andana tothom observava un individu
moll, amb la roba esquinçada i a sobre
que no pagava. Vaig pujar al primer tren que va passar i cap a casa. Que més
podia passar-me aquell dia! Estava cansat, vaig mirar el rellotge, nomes eren
dos quarts de dotze del matí. A casa ningú arribava abans de les cinc de la
tarda, per tant, vaig decidir prendre una cervesa i llegir una mica el diari a
veure si així oblidava el mal tràngol. Però vaig pensar que anava moll. Sí abans
pujava a casa, prenia una dutxa i em canviava de roba em sentiria més còmode.
El rebedor de casa era fos. Un embalum mig privava el pas, vaig encendre el llum.
Dues grans maletes eren allà amb una nota sobre elles:
“ Demà una companyia de
missatgers vindran a buscar-les. Me’n vaig de casa. Quan ho cregui oportú i si
en tinc ganes ja et donaré alguna mena d’explicació.
Adéu Joan.
Laura.”
Vaig
tancar la porta. Vaig entrar en un bar i vaig demanar la beguda més forta que
tinguessin.
Salva
1 de
juny 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada