La finestra

En acabar de sopar com cada vespre vaig a la cuina i començo a rentar els plats. Darrera meu a l‘esquerra la finestra que dona al celobert. Encara amb les mans mullades l’obro. Davant meu una penombra tenyida de tènues llums. L’ombra de la dona que es pentina al finestral de la casa del costat .El soroll del cotxe llunyà que trenca el silenci. Els fanals ataronjats que mullen el quitrà que en prou feines puc veure. Els passos del senyor que torna a casa. La remor que xiuxiuegen les televisions veïnes. Segueixo una estona més bocabadat i enlluernat pels reflexos de la nit. Torno a la rutina diària rentar els plats. S’esvaeixen els encants de la foscor.