La indignació d’en Joan feia temps que durava. Ja ho havia decidit, aquesta vegada no aniria a votar. El país s’ensorrava i ja no hi havia solució. Ho va engegar tot a fer punyetes i es va quedar tan ample. Pocs dies abans de les eleccions quan deixava un llibre damunt la tauleta de nit va creuar la mirada amb la foto de l’avi. Aleshores va recordar les paraules que tantes vegades li havia repetit: No oblidis mai els sacrificis fets per les generacions anteriors a la teva, perquè tu Joan, puguis exercir els teus drets. Després d'haver depositat el vot dins l’urna davant la foto de l’avi va dir:
-Avi tenies tota la raó!
Hola Salva, sóc Blai
ResponEliminali he fet una ullada als relats i m'agraden.
Enhorabona per la iniciativa.